Vivim en una ciutat trocejada. Nosaltres mateixos som una mena de parcela travessada per "coses": pensaments i "coses". Per què acostumem a fer fotografies d'objectes sencers, ben retallats, reconeixibles? I si no marginem l'afora d'aquests objectes? Em refereixo a fotografies, a superfícies travessades per intensitats de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada